Llançà
El petit poble costaner de Llançà està situat a 15 quilòmetres de la frontera de França, i té dues zones clarament diferenciades: la Vila de Llançà i el Port de Llançà. A la vila, construïda al voltant de la plaça Gran, es situa el centre històric. El port s'ha desenvolupat durant aquest segle. El port i el poble tenen junts aproximadament uns 4000 habitants.
Durant el període de vacances aquest nombre s'eleva considerablement, en especial de l'1 al 15 d'agost; tot i això, es pot descriure Llançà com un lloc força reservat i tranquil.
Dins el municipi de Llançà hi ha nombroses zones verdes i platges per a tots els gustos i condicions: de la platja familiar de sorra o grava, a las cales més petites, fins a les que s'hi pot accedir generalment a peu.
Llançà ja fou mencionat oficialment com "mansión Lancio" en el segle X. Fins després de la guerra civil espanyola els pescadors encara vivien en el poble i utilitzaven el port només per al seu treball.
Notes històriques de Llançà:
Any 974: Primera menció de Llançà en documents.
Segle XVII: Fou visitat con freqüència pels pirates.
Al 1691: Es va construir la capella portuària de la Mare de Deu.
Al 1726: Fou vista l'última nau pirata a la badia de Llançà.
Al 1759: Es fixà la frontera actual dels Pirineus.
Segle XVIII: Es va produir un auge econòmic en la producció i la exportació de vi i d'oli d'oliva. Es construïren les primeres cases en el port de Llançà.
Fins al segle XX aproximadament, hi visqueren 200 persones.
Segle XIX: La fil·loxera destruí la collita del vi i per tant l'economia, fins aleshores Pionera en vins de la comarca.
En 1870: Es plantà l'arbre de la llibertat que hi ha actualment en el centre de la plaça Gran.
En 1887: El primer tren arriba a Llançà.
Entre 1909 y 1913: Foren construïdes les carreteres cap a Colera i Vilajuïga.
De totes les poblacions del Cap de Creus, el Port de la Selva és la més ferma candidata a guanyar el títol de "petit poble de pescadors". Les cases blanques estan a prop una de l'altra i semblen buscar juntes la protecció de la Tramuntana, denominació del vent propi de la zona.
Molts dels seus habitants es guanyen la vida gràcies al turisme, però la pesca encara representa un sector important de la economia local. El seu port pesquer és dels més importants de la província.
La badia del Port de la Selva forma un port natural i està relativament abrigada per las muntanyes circumdants, dels vents del nord. La platja es bastant gran i ofereix suficient espai, inclús en la temporada alta. Aquesta platja és especialment popular entre els windsurfistes. La platja de Cala Tamariu està situada relativament a prop del nucli urbà i s'hi pot accedir en vehicle. Altres cales més petites, del Cap de Creus, són dignes de visitar encara que sigui necessari un passeig a peu.
Després de l'invasió turística dels anys 60, un turisme més nacional s'ha establert aquí. Especialment per a la gent de grans ciutats com Barcelona, aquest lloc tan pintoresc és molt popular.
Notes històriques de Port de la Selva:
El 1725, se construeix la primera església. En aquella època el Port de la Selva encara pertanyia al municipi de Selva de Mar. Vora la platja només existien algunes casetes on els pescadors guardaven les xarxes i altres estris.
El 1787, El Port de la Selva s'independitza de Selva de Mar per un decret del rei Carles III.
La culminació econòmica arribaria en el segle XIX per la producció de vi i oli d'oliva. El número d'habitants augmenta. A finals del segle la fil·loxera destrueix la majoria de les vinyes. Els habitants disminueix, la gent marxa a d'altres zones on poder treballar.
Després de la guerra civil, el 70% de les construccions del Port de la Selva queden destruïdes.
En els anys 60 se produeix una nova pujada econòmica gràcies al turisme. Augmenta la població i s'estabilitza sobre uns 800. Cases noves i apartaments es construeixen conservant el nucli antic.
